Romper la tierra expone las mentiras del mundo rural y reflexiona sobre la percepción engañosa que tenemos de nuestro entorno. A través de varios capítulos, y en un formato inspirado en el manifiesto, Dunyó estimula al lector a repensar cómo nos relacionamos con el tiempo, la tierra y lo que producimos. El autor analiza también nuestras formas de consumo y el vínculo con nuestro estilo de vida, mientras rechaza la sobreexplotación, la prisa y la violencia contra la naturaleza y contra nosotros mismos. Con un lenguaje evocador y poético, pero a la vez con un estilo provocador y sin complejos, nos hace replantear las prioridades para combatir los discursos de la lógica del capitalismo. Es una obra imprescindible para conocer y entender aspectos entorno a la diversidad, el equilibrio y la sostenibilidad que nos hará cuestionar nuestras propias dinámicas y pasar a la acción.

Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L’home ha substituït la seva capacitat d’imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d’una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d’un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L’obstinació de viure les vides dels altres provoca l’efecte contrari; l’altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d’una existència que gira al voltant de l’individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d’uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l’home no necessita d’amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.

La Warĩĩnga és una jove que marxa del seu poble, Ilmorog, per prosperar a la capital. En un ambient d’explotació i opressió en tots els àmbits, aconsegueix treballar en un despatx de Nairobi. Però el sistema és implacable: intenten abusar d’ella, l’acomiaden, la fan fora del pis i el seu company l’abandona. Expulsada per la ciutat, sola i sense res, puja a un matatũ per tornar a Ilmorog. S’hi afegeixen diverses persones de procedències molt diferents que l’ajudaran a descobrir el significat de la targeta que porta guardada a la butxaca: una invitació a la festa del diable.Escrita en kikuiu des de la presó i publicada el 1980, la seva influència ha marcat els debats i la creació literària posterior al colonialisme. Profundament feminista, és una crida a la resistència i a la rebel·lia contra els poders opressors. La contundència de l’autor en la reivindicació de la llengua i la cultura pròpies, la crítica al capitalisme i l’imperialisme i la necessitat de lluitar contra la repressió l’han convertit en una obra cabdal de la literatura africana.

L'home revoltat és un tractat filosòfic que analitza com i per què al llarg de la història l?ésser humà s?aixeca contra el poder. Publicat el 1951 i tan actual i revelador avui dia com ho va ser en aquell moment, el seu text ens interpel·la tant en la rebel·lia com en la revolta, que per a Camus han de ser vistes com un mateix fenomen manifestat en l'àmbit personal i social respectivament.
L?home revoltat és un estudi rigorós dels moviments i les doctrines dels últims dos segles, on Camus reflexiona sobre l?alliberament de l?home i la necessitat de defensar aquesta llibertat sense perjudicar els altres. Camus exposa les seves idees sobre els límits de la rebel·lia i el dret a la revolta com a prevenció de la tirania en nom de la llibertat.

Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d?artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d?aquest marc només és la punta de l?iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s?inicia l?artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s?allunya l?art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista.
A partir del canvi de paradigma sobre la idea d?exposició amb l?objectiu de donar visibilitat a obres ?una visibilitat necessària perquè arribin a ser art?, Daniel Gasol es pregunta si l?artista s?adapta a la producció institucional que s?entén com a art. L?autor també valora si, per contra, és l?exposició institucional la que dota el treball d?una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.
Gasol explora l?existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l?exposició d?art.
-------------------------------------------- És útil, l?art? Què ens porta a decidir què consumim? ¿Relacionem inconscientment que una obra artística és millor per tenir un volum d?audiència elevat i per aparèixer als mitjans de comunicació? Són els artistes realment lliures a l?hora de crear o estan sotmesos a certs paràmetres i s?hi adapten?

Gérard Fulmard és una persona com tantes d’altres que, en trobar-se de sobte sense feina, s’agafa a l’imperatiu de reinventar-se com a única sortida. Després de diverses experiències sense èxit, Fulmard s’enreda en un partit polític menor on, com a tot arreu, es perfilen aliances, complots i passions. A més, han segrestat la secretària nacional del partit i tot es complica, n’hi ha prou amb dir que Fulmard hi està implicat fins al coll. Ell pensa que hi ha caigut per casualitat però oblida que sovint l’atzar només és desconeixement de les causes.

Arte (in)útil reflexiona en torno a la idea de artista emergente e institución cultural como ente legitimador. El contenido de este marco solo es la punta del iceberg sobre la mediatización cultural entre arte, artista e institución, pero sirve para entender cómo se inicia el artista en un circuito y qué mecanismos se utilizan para absorberlo. Así es cómo se aleja el arte de ser una herramienta política crítica de pensamiento, y se convierte en producción y, por tanto, en un producto más del contexto posfordista.
A partir del cambio de paradigma sobre la idea de exposición con el objetivo de dar visibilidad a obras ?una visibilidad necesaria para que lleguen a ser arte?, Daniel Gasol se pregunta si el artista se adapta a la producción institucional que se entiende como arte. El autor también valora si, por el contrario, es la exposición institucional la que dota al trabajo de una importancia hipotética, con la consecuencia indirecta de generar legítimamente creaciones colindantes de semejanza formal y conceptual.
Gasol explora la existencia de diversos tipos de creación o contextos que proyectan qué debe ser arte, así como sobre qué consideramos arte emergente o obra expositiva. También cuestiona las instituciones adecuadas para exhibir producciones artísticas, y cómo el sistema del capital y laboral afecta a la creación y la exposición de arte.
????? ¿Es útil, el arte? ¿Qué nos lleva a decidir qué consumimos? ¿Relacionamos inconscientemente que una obra artística es mejor por tener un volumen de audiencia elevado y por aparecer en los medios de comunicación? ¿Son los artistas realmente libres a la hora de crear o están sometidos a ciertos parámetros y se adaptan a ellos?

Arte (in)útil reflexiona en torno a la idea de artista emergente e institución cultural como ente legitimador. El contenido de este marco solo es la punta del iceberg sobre la mediatización cultural entre arte, artista e institución, pero sirve para entender cómo se inicia el artista en un circuito y qué mecanismos se utilizan para absorberlo. Así es cómo se aleja el arte de ser una herramienta política crítica de pensamiento, y se convierte en producción y, por tanto, en un producto más del contexto posfordista.
A partir del cambio de paradigma sobre la idea de exposición con el objetivo de dar visibilidad a obras ?una visibilidad necesaria para que lleguen a ser arte?, Daniel Gasol se pregunta si el artista se adapta a la producción institucional que se entiende como arte. El autor también valora si, por el contrario, es la exposición institucional la que dota al trabajo de una importancia hipotética, con la consecuencia indirecta de generar legítimamente creaciones colindantes de semejanza formal y conceptual.
Gasol explora la existencia de diversos tipos de creación o contextos que proyectan qué debe ser arte, así como sobre qué consideramos arte emergente o obra expositiva. También cuestiona las instituciones adecuadas para exhibir producciones artísticas, y cómo el sistema del capital y laboral afecta a la creación y la exposición de arte.
????? ¿Es útil, el arte? ¿Qué nos lleva a decidir qué consumimos? ¿Relacionamos inconscientemente que una obra artística es mejor por tener un volumen de audiencia elevado y por aparecer en los medios de comunicación? ¿Son los artistas realmente libres a la hora de crear o están sometidos a ciertos parámetros y se adaptan a ellos?

Estiu s'inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l'horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s?entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats.
Estiu tanca la sèrie de novel·les del quartet estacional recollint de nou la preocupació per l?emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Als nombrosos premis guanyats per l?autora, amb Estiu hi suma l?Orwell Prize per Literatura Política, on el jurat resol: ?La conclusió del quartet estacional d?Ali Smith segella la seva reputació com la gran cronista de la nostra època?.

Binti / Casa és el segon llibre de la trilogia Binti. Finalista del Premi Hugo i del Premi Locus.